-

domingo, noviembre 30, 2008

Carta al president elect Barack Obama

Chris Wells - Spokesperson for New Humanism in North America
http://www.newhumanist.us • 646-258-7520 • http://www.worldmarch.info/en

24 de Novembre de 2008
Senyor Barack Obama
Estimat President electe dels Estats Units d’ Amèrica.
En primer lloc, accepti les nostres càlides felicitacions per la seva elecció que ha estat una inspiració per a la gent de tot el món. També volem felicitar-lo per la integritat i destresa amb que va tirar endavant la seva campanya.

La reacció davant els resultats, tant a Nova York on la gent va sortir als carrers a celebrar, com a Nairobi i en tots els punts del planeta, reflexa el desig de superar les tragèdies històriques i les esperances més profundes dels pobles de totes les nacions i colors per a que canvií la forma de governar dels Estats Units i les seves relacions amb el món.
Aquests són moments de grans canvis, de grans perills i de grans oportunitats. Com a Humanistes, volem destacar especialment el greu perill de guerra nuclear que amenaça el món, un perill que supera, fins i tot, els moments més hostils de la Guerra Freda.
Per aquesta raó, fem una crida per a que utilitzi el poder de la seva nova plaça, el mandat que ha rebut dels ciutadans del seu país i el suport de la gent de tot el món, per a donar un senyal decisiu que modifiqui el rumb de la política exterior dels Estats Units. Des de la nostra perspectiva, les prioritats per a tal senyal han de ser: la retirada de les tropes nord-americanes de tots els territoris ocupats, incloent l’ Iraq i l’Afganistan, i prendre la iniciativa de manera clara i immediata per a avançar en el desarmament nuclear global de forma progressiva i proporcional.
L’exhortem a que implementi aquestes propostes immediatament per enviar un clar senyal al món i aturar les tensions. Creiem que la finestra d’oportunitat per a prendre aquestes mesures és molt estreta, potser unes quantes setmanes però no mesos. Si vostè continua mostrant el valor i la visió que ha desplegat en la seva campanya, traçant un curs clar per a la retirada de les tropes i el desarmament, creiem fermament que la gent, arreu del món, li donarà suport decisivament. Però, si vacil•la, s’haurà perdut la oportunitat sense possibilitats de recuperar-la.
Comprenem que vostè no governa sol i que patirà grans pressions per part d’interessos poderosos per a continuar en una direcció militaritzada que ja ha produït resultats desastrosos. També creiem que vostè té la força i la capacitat per a forjar una nova direcció per a la humanitat en aquest especial moment històric de grans canvis per a tots els que vivim en aquest petit planeta. Vostè pot canviar el rumb dels esdeveniments. És urgent i necessari salvar aquest món de la catàstrofe nuclear; compti per a aquesta tasca amb el suport dels Humanistes de tot el món.
També volem informar-lo sobre la Marxa Mundial per la Pau i la No Violència. Aquesta Marxa convocada per “Món Sense Guerres” i que ha rebut el suport de nombroses organitzacions internacionals i personalitats que estan a favor de la pau mundial, començarà a Wellington, Nova Zelanda, el 2 d’ octubre de 2009, Dia Internacional de la No Violència, i passarà per 90 països de 6 continents en el transcurs de 3 mesos i conclourà a l’Argentina el 2 de gener de 2010. Serà una activitat oberta i inclusiva que fomentarà les iniciatives, la creativitat i la multiplicitat de formes—marxes, concerts, demostracions, festivals, treball amb els mitjans, conferències, seminaris, trobades amb governs, etcètera —amb el propòsit de generar consciència a nivell global sobre la necessitat urgent del desarmament nuclear.
President-electe Obama, el convidem a adherir a la Marxa Mundial per la pau i la No Violència.
El saludem amb els nostres millors desitjos,

Chris Wells,
Portaveu del Nou Humanisme per a Nord Amèrica

Tomas Hirsch
Portaveu del Nou Humanisme per a l’Amèrica Llatina

Giorgio Schultze,
Portaveu del Nou Humanisme per Europa

Sudhir Gandotra
Portaveu del Nou Humanisme per l’ Àsia i el Pacífic

Ivan Andrade
Portaveu del Nou Humanisme per a l’Àfrica

Leer más...

viernes, noviembre 07, 2008

Construcció social

Xavier Batllés
D’un recent discurs d’en Tomàs Hirsh en el III Fòrum Humanista Llatinoamericà, retinc la imatge de CONSTRUCCIÓ SOCIAL. Ella m’ha fet adonar de les grans dimensions que té la oportunitat que ens brinda aquest moment que vivim. La sofisticada tècnica de camuflatge que han practicat els poderosos del sistema establert en les darreres dècades, acaba de patir una enorme falla.

És com si tots els pobles de la Terra, acabéssim de tenir la visió pròpia d’un cirurgià quan realitza una operació i veu a l’interior del cos els òrgans vitals d’aquest. El que acabem de veure a les entranyes del sistema és horrorós. S’ha vist tota la violència descarnada i pudent que conté. La paraula corrupció es queda espantosament curta.
Si reflexionem amb claredat les conseqüències d’això, més enllà de que òbviament el metge tractarà de cosir el malalt i recuperar-lo, són justament que s’obre la possibilitat d’una nova construcció social.
En la meva lectura, l’únic que ens enfosqueix encara una mica la nostra proximitat i potència, la dels pobles, és el diferent nom i diagnòstic que li donem al malalt terminal. Hi ha qui li diu “capitalisme”, qui li diu “creixement econòmic”, qui li diu “ric”, qui li diu “banca”, qui li posa el nom d’intangibles com “opressió”, “dominació”, “injustícia” o “immoralitat”, en la mateixa línia, no falten els nostàlgics que, provocant el nostre somriure pietós, li diuen “el mal” o “el dolent”, però encara són milions els que presos de la por, li auguren o fins i tot li desitgen una prompta recuperació.
Sigui com sigui, la gran oportunitat és aquí, i voler-la aprofitar exigeix de cadascú de nosaltres la millor intel·ligència i inspiració aplicades a la intenció d’unir al màxim les forces, aplicades a articular-nos i fer lluir les millors aportacions de cada grup i individu.
L’enemic comú de la gent ha quedat identificat, cosa que no era tan fàcil per a moltíssims de nosaltres fa relativament poc temps. És una prioritat mirar de tenyir amb la nostra esperança i estendre les nostres accions creatives, fins a les bosses de foscor i de temors que encara ens puguin quedar. I això val tant per a fora, pel món, com pel nostre interior.
Imaginem la millor CONSTRUCCIÓ SOCIAL possible i posem-nos a realitzar-la.

Leer más...

miércoles, octubre 29, 2008

Crisi

MOBILITZACIÓ POPULAR.
Fa molts anys que la gent patim la pressió forçada del sistema establert, que ha comportat la progressiva degradació dels valors, de la justícia, de la ètica, del teixit social, de l'esperit, de la salut, dels vincles humans, de l'alimentació, de l'educació, de la cultura, de la ciència, de les comunicacions, de l'ecosistema, de la medicina, dels models de referència, de l'art, del camp, de l'urbanisme...

Tot ens ho han anat justificant en nom del guany econòmic, venerant el seu déu "Diner", els beneficis del qual, lògicament, ens eren vetats.

Tal és avui la nostra afortunada situació. Tot els cau dels altars i no tenen altra solució que començar a mostrar la seva veritable justificació: l'ús de la violència.

Diguem-los sense rancúnia que tornin a les cavernes, que la gent ens organitzarem en una nova i humana civilització planetària, digna de lliurar a les nostres filles: la Nació Humana Universal.

Leer más...

sábado, octubre 11, 2008

Serge Latouche: sobre el decrecimiento

Una entrevista de Víctor Amela a Serge Latouche, profesor emérito de Economía en la Universidad París-XI –publicada en La Vanguardia edición digital del 16-03-2007– donde se confiesa defensor del decrecimiento económico. No tiene desperdicio.
Foto: Freshwater2006 (Flickr)

Tengo 67 años, nací en Vannes y vivo en París. Soy profesor emérito de Economía en la Universidad París-XI. Estoy casado y tengo tres hijos y cuatro nietos. ¿Política? Alternativa, abogo por un cambio de modelo: ¡soy un objetor del crecimiento! Soy agnóstico. El actual crecimiento económico es insostenible: hay que frenarlo y decrecer.

¿Se define usted como objetor del crecimiento?
Sí. Yo objeto contra la imperante religión del crecimiento económico. Se venera el crecimiento como fin en sí mismo, se persigue siempre crecer por crecer. ¡Es algo irracional y suicida!
Yo creía que crecer era bueno.
¿Sí? *En Europa, el producto interior bruto en 200 años se ha multiplicado por treinta. Y pregunto: ¿somos hoy treinta veces más felices?
Entendido.
Consumimos 20 o 30 veces más, ¡eso sí! La lógica imperante es: ¡más, más, siempre más! Eso nos conduce a una colosal presión sobre los recursos naturales, a agotarlos.
¿Y a qué ritmo crecemos hoy?
El crecimiento económico europeo, según el PIB, es de un 2% cada año.
No parece tanto…
Crecer un 2% anual sobre la ya altísima cota de producción y consumo europea ¡es muchísimo! Los recursos son limitados.
Explotaremos más bolsas de petróleo.
Queda menos petróleo cada día. Y su explotación es cada día más costosa. Dentro de unos quince años, un barril costará 400 dólares: ¡eso hará inviable la aviación civil!
Hallaremos nuevas fuentes de energía.
Los científicos no son tan optimistas al respecto. Por hoy, producir un kilo de carne de vaca europea exige ¡seis litros de petróleo!
¿Cómo calcula eso?
Sume el petróleo necesario para fabricar piensos, abonos, para mover tractores y la industria agroalimentaria del ramo, y el matadero, el transporte de la carne…
Entonces la carne se encarecerá…
Además, esas vacas son viables porque fuera de Europa se usan territorios para cultivar sojas y otros forrajes para sus piensos- cuya superficie equivale a ¡siete veces la de Europa! A cambio, les exportamos residuos.
Carne por mierda.
¡Un 20% de los habitantes del planeta consume un 86% de los recursos del planeta! Y en la cúspide estamos la llamada clase consumidora mundial: 600 millones de personas (cifra que coincide con los automóviles que circulan en la Tierra), distribuidas así: 300 millones en Europa, 200 millones en EEUU y 100 millones en Japón y China.
¡Y todo el resto de la humanidad anhelando entrar también en este club!
Por eso la única salida sensata es decrecer. ¡Fomentar el crecimiento es insensato, sólo conduce a la debacle global!
¿En qué medida cada repunte de crecimiento mina recursos naturales?
Lo medimos por la llamada impronta ecológica, que consiste en el impacto que nuestro nivel de vida tiene en el espacio bioproductivo de la Tierra.
¿Qué entiende por espacio bioproductivo?
Es el espacio que nos surte de alimentos, energía, recursos: el planeta tiene 51.000 millones de hectáreas, de las que 12.000 millones son bioproductivas. ¡De ellas dependemos todos los habitantes del planeta!
¿Qué parte de ese espacio me nutre a mí?
Dada la actual población de la Tierra, cada uno deberíamos sostenernos con 1,8 hectáreas de ese espacio bioproductivo.
Dice “deberíamos”… ¿No es así?
El actual nivel de vida de los españoles: necesita ¡4,5 hectáreas por persona/año! para sostenerse. Si todos los habitantes del planeta quisieran vivir como los españoles…, ¡harían falta dos planetas y medio!
¿Y si quisieran vivir como los franceses?
Serían necesarios tres planetas.
¿Y como los estadounidenses?
Seis planetas.
¡Seis planetas!
De seguir creciendo al 2% anual, en el año 2050 la humanidad necesitaría ya explotar ¡30 planetas! como la Tierra para sostener tal crecimiento.
Ahora consumimos el patrimonio acumulado por la Tierra en miles de años: hoy quemamos en un año lo que la fotosíntesis tardó 100.000 años en producir.
¿Qué deberíamos hacer para frenar esto?
Volver a una impronta ecológica igual a 1 planeta y no más: o sea, sostenernos con 1,8 hectáreas por persona y año.
Dicte tres medidas para conseguirlo.
¿Sólo tres? Bien. Una: optimizar el uso de la energía, pues el grupo de estudiosos Nega-wat en un informe ha demostrado que en Francia podríamos consumir ¡cuatro veces menos energía! con similar rendimiento.
Dos. Volver a una agricultura ecológica, con abonos naturales y sin pesticidas, y fomentar el localismo agropecuario.
Y tres: dejar de derrochar cada año ¡500.000 millones de dólares en publicidad! Esto por higiene espiritual y material: en papel supone 50 kilos de bosque por persona y año.
¿Quiénes son los beneficiario del actual sistema?
Grandes transnacionales como Monsanto. Y todos nosotros somos a la vez víctimas y verdugos…
¿Ha visto la película de Al Gore?
Sí, y aconsejo verla porque te conciencia. Aunque no analiza la lógica del sistema, no denuncia la lógica perversa del crecimiento. No señala responsabilidades.
¿Podemos ser ricos de modo sostenible?
Si vinculamos riqueza a consumo material, no. Por eso nuestro mayor desafío actual consiste en redefinir la idea de riqueza: entenderla como satisfacción moral, intelectual, estética, como empleo creativo del ocio.
¿Y lo lograremos, profesor?
Lo lograríamos si todos pensásemos como piensa mi amigo el poeta Castoriadis, que siempre me dice: “Yo prefiero adquirir un nuevo amigo a un nuevo coche”.

Ver algunos vídeos VOS de Serge Latouche en Decrecimiento.

Leer más...

viernes, octubre 03, 2008

George Parr: "The last laugh" [VOS]

George Parr: The Last Laugh - Subprime
by erioluk


Leer más...

martes, septiembre 30, 2008

Reportatge sobre una convocatòria catalana

Per Xavier Batllés
Acabo d'arribar d'un acte públic i cívic al qual he estat convocat via correu-e, per una persona que me'l enviava des d'una plataforma per a la defensa del territori. No cal dir noms.
L'acte estava anunciat com Acció per la Democràcia, i es feia a la Sala d'Actes de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona. El subtítol, o proposta d'acció, resava: "PER UNA NOVA LLEI ELECTORAL QUE FACI POSSIBLE UNA ELECCIÓ MÉS DIRECTA DELS DIPUTATS."

Sóc un pobre músic grenyut i sense titulació ni tan sols musical que, donada la frase de la invitació que vaig rebre, que deia literalment: "Et demanem que hi vinguis, doncs es tracta d'un acte de molt interès donat el perfil tant interessant i la diversitat de les persones que hi intervindran", m'atrevia a presentar-me en un lloc que ja sospitava senyorívol i ple d'erudició catedràtica.
En constatar-ho, això ha produït en mi una entrada quasi reverencial.
He signat religiosament el full de suport que s'oferia en una taula de recepció, donant totes les dades que es demanaven, i m'he assegut a la Sala quasi plena.
La mitjana d'edat dels assistents seria d'uns 68 anys. Jo cantava com una cloïssa...

He escoltat atentament tots els parlaments fets per personatges efectivament notables de la nostra advocacia, majorment, i en acabar el bo d'en Puigbó, que ha estat l'últim, he hagut de tocar la fusta del seient, però no per a demanar sort, no, sinó per a confirmar que jo seguia en l'univers que pressuposava...

En reprendre contacte amb mi mateix, m'he dit: - si es parla de millorar la democràcia, podria demanar la paraula... I em responia: - no, és un acte tancat i no te la donaran. Tot seguit em deia: - i si aixeco la ma per a parlar des del seient? I la resposta interna acudia de nou: - no tens el micròfon i no se't escoltarà. De tal manera, que he construït internament les paraules que hagués dirigit a tan distingit auditori, que són les següents.

Vostès sabran disculpar-me, ja que sóc només un músic grenyut sense cap tipus de titulació, ni tan sols musical, però no puc acabar-me de creure que a l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de la meva ciutat, i davant la intervenció de tan instruïts ponents, de brillants titulacions, càrrecs i militàncies influents, observi que tots vostès ordenin les coses com les ordenen, i atribueixin als polítics el que els atribueixen.

Vostès han vist amb qui ens ensenyen que es reuneixen primer els polítics en campanya, oi?
Amb els empresaris.
Però deuen saber, com jo, que no ens ensenyen amb qui s'han reunit abans?
Amb els banquers.
I deuen saber per què s'han reunit primer amb els banquers?
Per què són els que financen les bestials campanyes que necessiten per a fer tan enrenou.
I també vostès deuen saber o intuir què els diuen els banquers als polítics en aquestes reunions?
Els hi posen les condicions i els hi marquen la direcció que han de seguir.

És possible que vostès creguin que els polítics són alguna cosa més que titelles d'un poder que opera al darrera?
És possible que vostès ens estiguin animant seriosament a reformar un sistema de representativitat basat en els polítics i els partits?
De debò creuen vostès que només estem davant un problema de partitocràcies? I són els més compromesos advocats, periodistes, catedràtics i juristes del meu país?

- Perdoni, senyora, podria pessigar-me, si li plau? És només per saber que sóc aquí...
Això és el que tampoc he dit a la bona dona que tenia al costat.

Ja al carrer, i disposant-me a anar corrent cap a casa per a escriure aquest recordatori, em deia:

- Si aquesta bona gent, titulats, notables i reivindicatius com són, realment no saben que és la banca la que, mitjançant procediments d'estafa i directrius absolutament antidemocràtiques i antihumanistes, empobreix tots els aspectes de la vida del poble i mou els fils del que estem vivint, és que els títols, la notorietat i la reivindicació democràtica, ja han quedat fora de combat.

La segona hipòtesi, em resultava encara més dolorosa:
- O és que ho saben tant bé com jo?

Leer más...

domingo, septiembre 28, 2008

Brainstorming a la UPC de Vilanova

Leer más...

lunes, septiembre 22, 2008

"Bolivia Para Todos" (completa 117 minutos)

"Grabada durante 15 meses en distintas locaciones de aquel país, la producción cuenta con el análisis de reconocidos intelectuales latinoamericanos, además de testimonios de los principales protagonistas de la actualidad boliviana. Emilio Cartoy Díaz y Cristian Jaure acaban de presentar en TEA, BOLIVIA PARA TODOS donde hace una descripción excelente, con imágenes deslumbrantes y música encantadora, de la lucha entre las clases medias y altas “blancas” de la media luna, el Beni y Santa Cruz de la Sierra y los pueblos originarios con sus ropas características y su lenguaje tan expresivo y autentico, y ahora en el poder. Allí se cuenta el desafío de la Asamblea Constituyente que consagró la Nueva Constitución de Bolivia “para todos” sus ciudadanos, pobladores no importa la raza, religión, clase social, actividad, ideología, etc. consagrando derechos sociales y soberanía sobre los recursos naturales."


Leer más...

miércoles, septiembre 17, 2008

Los buenos y los malos, El País mintiendo con fotos de Bolivia

Enviado por: Gustavo Jones
Como de todos es sabido, en Bolivia se enfrentan dos grupos sociales bien diferenciados. En torno al presidente Evo Morales, se encuentran los indígenas, los pobres, los campesinos, los excluidos. Frente a él, y abanderando los movimientos autonómicos de las regiones más ricas del país, los sectores opositores de familias acomodadas que se niegan a aceptar los nuevos derechos de los sectores indígenas y que, con un marcado carácter racista, se han lanzado a las calles a destruir sedes y oficinas del estado y perseguir y atacar a indígenas y campesinos.

En diferentes ocasiones, los fotógrafos de prensa han podido captar imágenes de ambos grupos. Reuters difundió en noviembre del pasado año esta foto de miles de indígenas simpatizantes de Evo Morales congregados en la Plaza Murillo de La Paz, frente a la Casa de Gobierno, tal y como informó la BBC:


Ahora, con motivo de los ataques de los grupos opositores que han provocado dos decenas de muertos, Reuters también ha difundido fotografías de los sectores autonomistas que, como es sabido, tienen como emblemas el verde de su bandera regional y el símbolo una cruz bizantina . Comos se aprecia son jóvenes de clase acomodada y bien pertrechados para enfrentarse al estado boliviano.
Ahora veamos cómo ha presentado ambas fotos el diario El País. El 28 de noviembre del pasado año, los indígenas que se manifestaban a favor de Evo Morales, fueron publicados así:


Es decir, dijeron que eran opositores: “Cientos de opositores al Gobierno de Evo Morales se congregan en la plaza Murillo de La Paz, en Sucre”. Y aunque ya fue denunciado públicamente en rebelión.org, no se rectificó.
Ahora, el 15 de septiembre, los jóvenes violentos autonomistas de Santa Cruz, se presentan en El País así:


Es decir, como “Partidarios del presidente de Bolivia, Evo Morales. Y aunque fue denunciado en el portal Menéame tampoco se rectificó. Es más, hasta se borró del foro de El País el comentario que lo criticaba.
La conclusión es clara, los aparentemente buenos de las fotos sólo pueden ser opositores, y los agresivos, por supuesto, partidarios de Evo Morales. Y si se descubre, a mirar para otro lado, que la mentira hay que explotarla.

Leer más...

martes, agosto 19, 2008

"Mar-cel-ona": vídeo per a la Marxa Mundial

Hola amigues i amics d'arreu, hem aprofitat les vacances tranquil·les a un poblet de Catalunya anomenat Castellterçol, per a muntar unes quantes fotografies de la Marxeta del diumenge 20 de juliol per Barcelona, sobre el tema musical que acabavem d'enviar-vos.
L'enllaç és aquest: MAR-CEL-ONA (wmv)
És, en realitat, un apunt per a muntar un possible vídeo més professional, basat en filmacions...
Una forta abraçada a tothom i bon estiu,
Xavier


Leer más...

sábado, agosto 16, 2008

Guerra en Georgia, a 3510 km de Barcelona

El disparate trágico de la guerra de Georgia, confirma lo que los humanistas venimos denunciando este último año: una escalada en la presión militar sobre Rusia, por parte de gobiernos pro estadounidenses en la Europa del Este y el Cáucaso, que no presagia nada bueno.
By Raül Woo [p/gabinete enFoc de contrainformació]

Osetia fue unos de los primeros territorios que apoyaron a los blocheviques y lucharon por la integración en la URSS. En 1922 Stalin dividió y regaló la mitad del país, es decir Osetia del Sur, a su patria chica, Geogia. Siguiendo el ejemplo, su sucesor el ucraniano Kruschef, regaló a su vez Crimea a Ucrania (esos detalles de los autócratas...) A pesar de este juego de fronteras en el límite de la Federación Rusa, donde Osetia del Norte está integrada, una gran parte de la población del territorio del sur es rusa.
Osetia del Sur declaró su autonomía en 1989 después de la disolución de la Unión Soviética, dando lugar a un conflicto estancado con presencia de cuerpos de paz rusos, razón esta que motivó el rechazo europeo a la participación de Georgia en la OTAN en contra de las presiones de Washington.
En marzo pasado Osetia del Sur solicitó al mundo el reconocimiento de su independencia, después de que occidente apoyara la separación de Kosovo de Serbia.
Aliada de EEUU y armada también por Israel, Georgia incrementó treinta veces su gasto militar en los últimos años (un record mundial en rearme) y era el segundo país en número de efectivos en las fuerzas de ocupación de Irak. Efectivos que (oh, coincidencia) en las últimas semanas había estado repatriando para realizar maniobras conjuntas con un contingente militar estadounidense.
El presidente georgiano Mikhail Saakachvili, bajo las directivas, o al menos la complacencia obvia de EEUU, lanzó un ataque militar sorpresivo a Tbilisi, capital de la provincia separatista, en una supuesta "acción de pacificación y toma de control" al amparo mediático de los Juegos Olímpicos, en el que varias localidades quedaron arrasadas.
Rusia, justificándose en la agresión a sus tropas de paz y ciudadanos rusos de Osetia, respondió con un contra-ataque brutal por tierra, mar y aire, y la entrada de tanques hasta 40 kilómetros de la capital, Triflis. Resultando, en menos de una semana de combates, más de dos mil muertos y entre cuarenta mil y cien mil civiles desplazados, según la Cruz Roja y la ONU.
En el frente mediático, Bush (el Gran Invasor), Saakachvili (otro que tal) y los medios de comunicación estadounidenses portavoces del Pentágono y la Administración (de hecho casi todos), presentaron a Rusia como invasora de la "pequeña Georgia".
Entre el trajín del viaje de Sarkozy a Moscú, el alto el fuego, las acusaciones mutuas de atrocidades y el acuerdo de paz, Polonia firmó con EEUU el tratado de instalación en su territorio del escudo misilístico o "Escudo Estelar". Estas instalaciones supuestamente defensivas ante supuestos misiles iraníes resultan ofensivas hacia Rusia, que acaba de advertir a Varsovia que las considera hostiles.

Es lo que los humanistas veníamos denunciando desde hace más de un año: una escalada militar de EEUU en Europa del este y el Cáucaso, con la complicidad de presidentes antidemocráticos como el de Chequia, infames como el de Polonia, o directamente criminales como el de Georgia.
Hemos dicho y seguimos diciendo:
Primero: ¡No al escudo estelar de EEUU! ¡No a la OTAN! y ¡fuera bases estadounidenses de Europa!
Segundo: Desmantelamiento de los arsenales nucleares europeos.
Tercero: No a la reedición de la Guerra Fría. Acuerdos de paz, seguridad y cooperación tecnológica y energética entre la UE y Rusia. Prioridad a Rusia para la integración europea.

No se puede decir que los rusos sean los buenos en Georgia, pero aceptemos que también fueron ellos, con Gorbachov a la cabeza, quienes forzaron los acuerdos de no proliferación nuclear de hace veinte años. Ahora, mientras el gran público cree que la amenaza de una guerra atómica es cosa pasada, los cerebros (es un decir) de los chicos del Pentágono se preparan para un "ataque nuclear preventivo"... ¿A quiénes les caerá el pepinazo que despeje toda duda que imperio, como madre, sólo hay uno?

Pero, qué digo... ¡Nadal se vuelve de Pekín con medalla de oro! Somos campeones... ¡Oé, oé, oeee!
Per llegir o escriure Comentaris, pica en Comentaris o al cap del post / Para leer o escribir comentarios pica en Comentaris o en el título del post.

Leer más...

miércoles, agosto 13, 2008

Tema original per a la Marxa Mundial

Hola, hola...
Sí!... Sí!...
Un, dos, tres... ¡muchos!
Digo... un, dos, tres...
probando...
Sí!... Sí!...
¡¡Hola Universo!!
Aquí, en directo desde el centro internacional de transmisiones del colectivo enFoc enlazando en el éter un arco de ciudades de todo el orbe como Barcelona, Mar del Plata, y Las Franquesas Vallès...

Hoy, ¡síí! miércoles 13 de agosto del 2008, tenemos el placer indescriptible de anunciar el nacimiento tan esperado desde la Semana Creativa...
El matrimonio musical de hecho compuesto por los enfoquers Franc y Xavier han dado a luz un tema original para la Marcha Mundial por la Paz y la NoViolencia...
¡Sí!... aquí está porque ¡Tu lo pediste!
¿Qué esperas? Descárgatelo gratis en tu móvil ¡Ya!
desde aquí mismo en enFoc Blog o en MM Creative
Y sé unos de los primeros en comentarlo...
Quedan sólo 415 días.

"Que creguin en tu" (Que crean en ti)
by Miquel Franco "Franc"
Que Creguin en Tu (long6min).mp3
Que Creguin en Tu (short24seg).mp3
Que Creguin en Tu (short51seg).mp3
Que Creguin en Tu (intro29seg).mp3
Que Creguin en Tu (long6min).wav
Que Creguin en Tu (short24seg).wav
Que Creguin en Tu (short51seg).wav


Leer más...

domingo, agosto 03, 2008

Taller Intro a Web2.0

Amb la rotunda assistència de 22 participants, i quasi bé el mateix nombre d’ordinadors, el passat dissabte 2 d’agost es va desenvolupar el primer Taller Intro a Web2.0, convocat pel col·lectiu enFoc a l’espai d’innovació social Àgora 9b, en el districte de 9 barris de Barcelona.

El taller, dirigit a agrupacions i petites associacions en processos de difusió i ampliació, es proposa dotar d’eines de comunicació interior i exterior, habilitant els participants en les competències del nivell usuari mitjà-avançat no professional. Orientat a la comunicació web, es van revisar temes bàsics d’identidat digital en la gestió de llistes d’informació i es van estudiar amb detall les eines bàsiques de gestió de blocs. El proper taller, referit a administració de recursos de col·laboració, tindrà lloc el proper 23 d’agost.
El monitor de l’experiència, Raül Woo, va dir: “Estem aprofitant l’impuls de la Setmana de la Creativitat del passat juliol per posar-nos les piles. Intentem créixer a Internet ampliant i connectant la xarxa de blogs com a part del suport de comunicació de la Marxa Mundial. Tots estem entusiasmats amb el repte.”

Leer más...

sábado, agosto 02, 2008

AD Banco AKBANK (Turquia)

Un video-dance molt txulo...


Leer más...

viernes, agosto 01, 2008

Where the hell is Matt?

"14 months in the making, 42 countries, and a cast of thousands. Thanks to everyone who danced with me."



Where the hell is Matt? 2008 / 4:29 min / Matt Harding and Melissa Nixon www.wherethehellismatt.com
Music by Garry Schiman; Lyrics adapted from the poem "Stream of Life" from Gitanjali for Rabrindranath Tagore.
See too Google Earth AD:
Or explore in Google Earth Matt's travels
Canción del Video: " Praan "


Intérprete: Palbasha Siddique
Orquestación: Garry Schymann

"Stream of Life"

Bhulbona ar shohojete
Shei praan e mon uthbe mete
Mrittu majhe dhaka ache
Je ontohin praan

Bojre tomar baje bashi
She ki shohoj gaan
Shei shurete jagbo ami

Bojre tomar baje bashi
She ki shohoj gaan
Shei shurete jagbo ami

Bojre tomar baje bashi
She ki shohoj gaan
Dao more shei gaan

Shei jhor jeno shoi anonde
Chittobinar taare
Shotto-shundu dosh digonto
Nachao je jhonkare!

Bojre tomar baje bashi
She ki shohoj gaan
Shei shurete jagbo ami

Bojre tomar baje bashi
She ki shohoj gaan
Shei shurete jagbo ami

Bojre tomar baje bashi
She ki shohoj gaan
Dao more shei gaan


El río de la vida

El río de la vida que corre
a través de mis venas día y noche,
es el mismo río que fluye a través del mundo
y baila en un ritmo inconmensurable

Es la vida misma que dispara regocijo
a través del polvo en la tierra
en innumerables trazos del jardín
y rompe en tumultuosos remolinos de hojas y flores

Es la vida misma que se estremece en el océano,
cuna de la vida y de la muerte
en un flujo y reflujo incesante como la marea

Siento que mis extremidades fueron hechas
para tocar la gloria de este mundo pleno
y mi orgullo viene de la vida misma,
latido de épocas que en este momento bailan en mi sangre

Es la vida misma que dispara regocijo
a través del polvo de la tierra
en innumerables trazos de jardín
y rompe en tumultuosos remolinos de hojas y flores

Es la vida misma que se estremece en el océano,
cuna de la vida y de la muerte
en un flujo y reflujo incesante como la marea

Leer más...

miércoles, mayo 07, 2008

Sobre el increment de la violència

Llegeixo avui en el diari La Vanguardia, l’entrevista al Doctor en sociologia i dret i expert en criminalitat David Garland. El personatge em crida l’atenció perquè es defineix a sí mateix com a humanista i perquè el periodista diu, sobre algunes de les propostes d’aquest personatge que ha estat professor en dues de les universitats més prestigioses del món, que “molestaran”.
Per Anna Oliva

Aquest fet ja fa que el que dirà sembli interessant. Però a mesura que l’entrevista avança i malgrat alguns dels anàlisis encertats que fa, em sorprèn que en cap moment s’atreveixi a tocar l’estructura del sistema.
No deixo de preguntar-me com és possible que atribueixi l’augment dels robatoris a un augment del consumisme que fa, al seu torn, créixer el desig de possessió.
Quan els estudiosos començaran a qüestionar-se el fet que, mentre el sistema en que vivim, afiançador per altra part d’una llarga evolució, no contempli que les oportunitats no són iguals per a tots els éssers humans, n’hi haurà uns que tenen tot allò que necessiten i d’altres que no poden cobrir les seves necessitats bàsiques. I qui pot dir que, davant el panorama que els espera als més desafavorits, no és lícit que desitgin allò que veuen que altres han tingut més fàcil?
Per descomptat que no defenso ni el robatori ni la violència, però perquè no ens preguntem a quina moral apel·lem contra aquests fets, quan moltes d’aquestes persones veuen una gran immoralitat en el tractament que reben respecte a les seves necessitats bàsiques com a éssers humans que són?
Què passa amb les herències? Perquè no ens qüestionem funcionaments socials que estan instituïts des de fa mil·lennis i que no ha parat de generar violència entre les persones?
Quan deixarem de dir-nos que hi ha coses intocables perquè sempre s’han fet així?

Leer más...

  © Blogger templates ProBlogger Template by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP