Sobre el increment de la violència

Llegeixo avui en el diari La Vanguardia, l’entrevista al Doctor en sociologia i dret i expert en criminalitat David Garland. El personatge em crida l’atenció perquè es defineix a sí mateix com a humanista i perquè el periodista diu, sobre algunes de les propostes d’aquest personatge que ha estat professor en dues de les universitats més prestigioses del món, que “molestaran”.
Per Anna Oliva

Aquest fet ja fa que el que dirà sembli interessant. Però a mesura que l’entrevista avança i malgrat alguns dels anàlisis encertats que fa, em sorprèn que en cap moment s’atreveixi a tocar l’estructura del sistema.
No deixo de preguntar-me com és possible que atribueixi l’augment dels robatoris a un augment del consumisme que fa, al seu torn, créixer el desig de possessió.
Quan els estudiosos començaran a qüestionar-se el fet que, mentre el sistema en que vivim, afiançador per altra part d’una llarga evolució, no contempli que les oportunitats no són iguals per a tots els éssers humans, n’hi haurà uns que tenen tot allò que necessiten i d’altres que no poden cobrir les seves necessitats bàsiques. I qui pot dir que, davant el panorama que els espera als més desafavorits, no és lícit que desitgin allò que veuen que altres han tingut més fàcil?
Per descomptat que no defenso ni el robatori ni la violència, però perquè no ens preguntem a quina moral apel·lem contra aquests fets, quan moltes d’aquestes persones veuen una gran immoralitat en el tractament que reben respecte a les seves necessitats bàsiques com a éssers humans que són?
Què passa amb les herències? Perquè no ens qüestionem funcionaments socials que estan instituïts des de fa mil·lennis i que no ha parat de generar violència entre les persones?
Quan deixarem de dir-nos que hi ha coses intocables perquè sempre s’han fet així?